El present lliuro part d'una idea feliç: considerar el cervell i l'univers com dues entitats semblants, encara que a diferent escala. Mitjançant aquest enfocament, allunyat de tot paral·lelisme superficial, David Jou revela similituds profundes i sorprenents: la immensitat còsmica és condició necessària per a l'existència del cervell; el processament de la informació en el cosmos i en la ment humana segueix pautes afins; en els dos àmbits resulten fonamentals els anomenats "components foscos"; la física quàntica sembla exercir un paper subtil tant en les galàxies com en les sinapsis cerebrals.