ASSOCIACIÓ DECLARADA D'UTILITAT PÚBLICA
Entitat guardonada per la Generalitat de Catalunya amb la Placa NarcÃs Monturiol al mèrit cientÃfic i tecnològic
|
 |
| APRENDRE ASTRONOMIA |
|
| PREGUNTES MÉS FREQÜENTS |
|
|
|
|
| Trobareu respostes molt més àmplies a aquestes preguntes als cursos que organitza periòdicament l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i a moltes de les seves publicacions |
|
| INSTRUMENTS |
|
|
|
|
 |
|
- Quin telescopi em recomaneu per començar?
No és fàcil recomanar-ne un: Si la persona és constant, molt interessada i disposa d'un bon lloc per mirar el cel, el millor es destinar-hi uns quants diners i adquirir un telescopi relativament bo i gran. Si la persona és insegura i no sap si li agradarà, no cal fer un dispendi gran; pot comprar-se un telescopi petit, però llavors ha de saber que només li servirà per a practicar una mica i que, més endavant, haurà de comprar-se'n un de més bo i més gran. Els telescopis barats mai dónen bons resultats. És contraproduent comprar un telescopi barat a una persona "perquè s'hi aficioni" (per exemple als nens), ja que els mals resultats de l'instrument decepcionen. Cal saber que un telescopi és més interessant quant més diàmetre té l'objectiu (sigui lent o mirall), el que s'anomena obertura.
Com orientació val a dir que cal malfiar dels telescopis que valen menys de 500 euros. De 500 a 1.000 euros poden adquirir-se telescopis que ja permen fer observacions de moltes especialitats. Entre 1.000 i 1.800 euros el telescopis es consideren força interessants. Els que dónen millors prestacions són a partir de 1.800 euros (molt aproximadament).
- Quants tipus de telescopis hi ha?
Bàsicament dos: els refractors (amb lents, com "ulleres", "catalejos" o "anteojos") i els reflectors. Aquests últims poden ser reflectors simples (tipus Newton) o catadiòptrics (sistems mixtes de lents i miralls), dels que hi ha diversos tipus: Schmidt-Cassegrain, Maksutov, etc. Avui dia els telescopis més interessants són els catadiòptrics.
La "mínima expressió" dels telescopis son els refractors de 60 mm d'obertura i els reflectors de 90 a 110 mm. Els catadiòptrics més generalitzats són a partir de 200 mm.
- I les muntures?
Les muntures són els mecanismes que suporten i fan moure els tubs dels telescopis. Les muntures "acimutals" són les més senzilles, i les "equatorials" són les interessants. Per a observar els astres sense perdre'ls, per utilitzar les coordenades, per fer fotografies... és imprescindible que els telescopis tinguin muntures equatorials motoritzades (amb un motor elèctric que fa girar el telescopi per contrarrestar la rotació de la Terra). De tota manera, perque un telescopi funcioni bé i pugui fer fotografies, cal que la muntura equatorial sigui molt estable. Les muntures barates i de poc pes mai són estables. Si es vol un telescopi transportable, però que, a la vegada, pugui fer fotografies, haurà de ser pesat.
Els darrers anys es venen moltes muntures (acimutals o equatorials) informatitzades. És una bona opció per a facilitar la recerca dels astres, pèrò són de preu elevat i, a vegades, no justifiquen la inversió. Les montures acimutals informatitzades tenen moltes limitacions, especialment a l'hora de fer fotografies o imatges CCD.
- Fins on arriben els telescopis amateurs?
Amb un telescopi de 200 mm d'obertura (diàmetre de l'objectiu) es pot apreciar visualment el quàsar 3C273 (com un punt insignificant), que està situat a 3.000.000.000 d'anys-llum. És l'objecte més llunyà que pot veure un aficionat amb un telescopi de tipus mitjà. També el planeta Plutó està en el límit de visió d'aquest telescopi.
- Quants augments ha de fer un telescopi?
Aquesta es una qüestió que crema. Molta gent creu que un telescopi és millor quants més augments proporciona, i això no és cert de cap manera. Com que hi ha aquesta falsa creença, els fabricants de telescopis barats els equipen amb oculars i lents de Barlow que, teòricament, fan molts augments, però que en la pràctica no serveixen per a res. La potència màxima que permet un telescopi es determina multiplicant per 2 el diàmetre de l'objectiu expressat en milímetres. Per exemple: un telescopi de 60 mm d'obertura pot proporcionar con a màxim 120 augments; tots els oculars que li proporcionen potències superiors no serveixen per res a més que no sigui enriquir les butxaques del fabricant. I cal tenir en compte que aquest límit suposa que el telescopi sigui de màxima qualitat, que el cel també sigui òptim, i que l'observador tingui experiència...
El més normal és utilitzar els telescopis a potències baixes o mitjanes; molt poques vegades s'utilitza un telescopi a màxima potència. És molt millor veure un astre brillant, ben definit i fàcil de localitzar (amb poca potència) que gran però fosc, borrós , bellugadís i difícil de localitzar (amb potència alta).
Per tant, la potència no ha de ser mai determinativa de l'elecció d'un telescopi.
- Es poden fer fotografies amb qualsevol telescopi?
Per fer fotografies cal que els telescopis siguin de bona qualitat, amb montures equatorials molt estables, que aguantin bé el pes suplementari de la càmera, ben equilibrats.
- On comprar un telescopi?
La recomanació fonalmental és fer-ho als comerços especialitzats en instrumental astronòmic.
|
|
|
 Tornar a dalt |
|
|
|
|
|
|
NIF: Núm. més lletra majúscula
sense espai ni guió
|
